quinta-feira, 20 de dezembro de 2007

O JOGO DA MALHA - FONTE ALDEIA

L FITO - FUONTE ALDÉ

Ne l die de la REZOSA, que ye un die subre la cultura mirandesa, fui a Fuonte Aldé i tirei retratos de ls jogos tradicionales, bou a ber se inda sabeis jogar al fito i se nun sabeis, a ber se daprendeis.


La primeira mano

Ponesse un marco de un lado de l campo i outro de l’outro i joga-se cun las cuncas (piedras apropiadas), atirando-las de un lado para l’outro, para ber se mocan l marco que bale 5 puntos. Se naide acerta ganha la cunca que queda mais acerca i ganha 2 puntos.

La segunda mano
Ban-se somando ls puntos i ganha l que fazir dues bezes 15 puntos. Puode-se jogar de dous ou de quatro. Cada un ten dues cuncas para atirar.



Ls jogadores de quatro
Ye ua pequeinha splicaçon de l jogo para lembrar als que yá muito tiempo nun jógan i para ls outros quedáren a saber un jogo muito usado ne l Praino.






quinta-feira, 15 de novembro de 2007

NOTÍCIAS TODOS OS DIAS - SENDIM

NUOBAS TOLS DIES - SENDIN

Tols dies scribo las nuobas ne l site http://www.sendim.net/ ye solo clicar an Hoije i yá podeis ber las nuobas zde 17 de Setembre. Ye solo clicar ne l die i ir al més que se quejir.

La de l die 13 fui esta:

ALREDOR DE SENDIN

Las nuobas cháman-se “Hoije, an Sendin i arredores”. Hai siempre quien mire an todo i fázen bien, mas you gustaba que dezíssen algo para melhorar esto.
Nun amprego palabras menos coincidas para que todos puodan antender melhor.
A las bezes outelizo palabras de mais que ua maneira que ye para béren que l mirandês nun ye mui custoso.
Dou alguns eisemplos : isso esso i hoije screbi, alredor de Sendin i Sendin i arredores. La nuossa lhéngua ye cumo las outras i por esso hai çfrencias ne l falar i nas palabras que usan.
Tenemos, cada beç mais, que screbir sin miedo. You inda bou dando uns erros, nun ye por nun saber, ye porque tengo las dues lhénguas al miesmo tiempo na punta de la léngua.
Ora, cumo ye Sendin i arredores, tengo que screbir tamien subre ls alredores de Sendin.
Antes la teilha que se outilizaba era de Atanor i inda hai muita casa i curraladas cun essa teilha.
Fui a ber l forno de la teilha i ne l camino bi esta casa.



Nun hai cousas bien lindas por ende?
Apuis cheguei al forno de la teilha i yá stá todo sborralhado, mas inda dá para ber algua cousa.


La casa i la chemineia


L forno
D’hoije alantre bou tamien a mostrar ls alredores de Sendin. L SAL yá ye bisto por giente de muitos lhados. I Sendin cada beç mais ten que ser l centro de todos esses lhugares.

sexta-feira, 9 de novembro de 2007

AMBIENTE E DESENVOLVIMENTO - PLANALTO MIRANDÊS


AMBIENTE I ZAMBOLBIMENTO - PRAINO

Zambolbimento nun puode fazer-se sin cumprir las reglas ambiantales.
Hai muitos anhos que por todo l lhado se fúrun formando associaçones de zambolbimento i muitos programas hoube para esso se fazer.
L PRAINO quedou para trás. A la cunta desso muitos projetos que nada adelantrórun para l zambolbimento se fazírun tamien, mas cada beç quedemos mais para trás.
Mas inda stamos a tiempo de fazer algue cousa.
Onte fui a ber ua de las zonas mais lindas de Sendin. Puode mesmo dezir-se que ye l maior campo de nebros de Portugal.



Mirai a ber se nun tengo rezon


Muitos de bós nun bistes, nin sequiera sabides desso.




Ye antre mondin i Forcaleiro
Por esso bos mostro hoije essa parte de l nuosso termo, que ten que ser persebrada i para isso tenemos que arranjar un projeto para la tratar i la fazer rendir.


Balhe la pena ir alhá
Las arribas nun puoden ser solo para muitos anchir la boca cun eilhas. Ténen que tener bida porque nun puode haber zambolbimento sin giente.



Las arribas i l riu
La giente ten que ser chamada a partecipar. Por esso bos piedo mais ua beç, bamos a dar las manos i fazer bibir l Praino.




quarta-feira, 31 de outubro de 2007

OS GORAZES - SENDIM

LS GRAZES

La feira dels grazes ye la feira d’anho an Sendin. Era ne l die 30 de Outubre, mas d’agora alantre passa a ser ne l último fin de semana de Outubre.

La feira
Quando l die stá buono ye ua de las maiores feira de l Praino. Bende-se de todo i cumo ye l fin de las colheitas nun fáltan cumpradores nin produtos de toda la naturaleza.

Ls produtos de la tierra – 1



Ls produtos de la tierra - 2
Ls lhabradores aprobéitan para cumprar las ferramientas que se gastórun i ls apetrexos nuobos que aparécen i l ban a fazer falta ou le ban a tornar l trabalho mais lebe.


Las ferramientas
Cumo stamos na raia cun Spanha, bénen muitos spanholes a cunprar tamien i nun fáltan roupas i çamarras para l ambierno.

Las roupas
Antes esta era ua feira de animales onde toda la giente del praino benie a cumprar ou a bender las burras i las mulas. Hoije y ela feira dels tratores e dels carros.



Ls tratores

sábado, 20 de outubro de 2007

REGRAS DE POVOAMENTO DE IFANES

REGLAS DE POBLACIÓN DE IFANES
AHN, Clero, Moreruela, C.3.556, núm. 8
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 199, págs. 525-526).
1310, noviembre, 3
El abad James de Moreruela y su convento dan la villa de Ifanes, para poblarla, a Per Esteban, Bartolomé Pérez y otros setenta pobladores, bajo determinadas reglas, que se expresan
Sepan quantos esta carta vieren commo nos frey James abbat de Moreruela e nos el convento dese mismo lugar damos a pobrar la nostra villa de Iffanes a vos Per Estevan e a Bortolamey Perez e a setaenta pobradores que moren personalmente en el lugar, o a mas se entenderemos que y puedan morar con conseyo de omes buenos, salvo la granja con sua cavada e con sua orta e con su plado e con el suelo que está ena vila, que fu de Pero Paez, e estas cosas retenemos para nos, e damosvola so tal condiçion e a tal fuero:
l.- Que seades nostros vasalos buenos e lealles e bien mandados, assi commo vasalos deven ser a sennor en todas las cosas que es de derecho e de costumbre en la tierra do vivimos.
2.- E por esto nos faredes tal fuero cada anno XII mr. de X dineros nuevos e hun vieyo por cada mr. de los dineros portogalenses, e los ses mr. nos daredes por el San Martino, e los otros ses por la Pascua de la Resureçion, e quantos ovierdes herdamientos e morardes en el lugar, que nos dedes senas galinas cada anno por el San Martino.
3.- E todas las vegadas que furmos al lugar, que nos ricibades commo a sennor con todas las cosas que oviernos mester nos e los que fueren con nosco.
4.- E que seades tenudos daqui a VI annos de la era desta carta de facer cada anno senas quartas de vinnas e senas cavadas de II.ª ochavas semenadura de çenteno cada anno, so pena de C. mr. cada anno de la moneda sobredicha.
5.- E se aqueçir que algun lexe el lugar, venda o de suas cosas u sus herdamientos a tal omne que nos faga el fuero e los nostros derechos e more personalmiente en el lugar. Et fago... tadat al conceyo, e selo non vender o no dier a tal ome, que finque el herdamiento a palacio...; e se en estos diez annos vinier demandar el herdamiento por sua persona para morarla por su cuerpo o por su herel, tenemos por bien que lo aya, tirando los nuevos primeros del herdamiento. E se pasaren los X annos que le non vienga demandar por sí o por su herel, finquen para el sennor para facer del sua volontat.
6.- Otro si selo quisier vender, que lo venda a tal ome que vos faga el fuero e sea vestro vasalo commo sobredicho es, nin sea clerigo nin cavalero nin fidalgo nin rica duena nin donçela nin ome de orden nin ome de Tras Muro nin ome que reconat fuero, mas sea tal ome que more personalmiente en el lugar, asi commo sobredicho es.
7.- Pero sy endiçia e... se a comprir, que se mande al sennor según fuero de Çamora.
8.- Otrosi los pleitos que ovieren en el lugar, que los julgen los del lugar, e quien se agraviar apele pora ante el frade que estuvier en el lugar por el sennor. E del frade... sennor.
9.- Otrosi que ninguno non sea osado de criar fiyo de rico ome nin de rica duena nin de ome fidalgo nin de ome por que pueda venir mal al lugar, e criandolo peche al sennor CC mr. e pierda el herdamiento.
E esto facemos por vos e por los vestros suçessores que an de venir. E nos abbat e convento sobredicho prometemos de non pasar contra esto que sobredicho es. E nos los vasalos sobredichos juramos e prometemos de non pasar contra lo que sobredicho es. E aquel que contra esto pasar que pierda el herdamiento. E que esto sea firme e non vienga en dulda, mandamos facer duas cartas en pergameno, anbas en hun tenor, e demos huna a los vasalos. E nos abbat e convento tenemos otra. E nos abbat sobredicho pusimos en anbas nostro sielo de çera colgado en testimonio de verdat. E nos convento, porque sielo proprio non avemos, otorgamos el sielo de nostro abbat ser puesto en estas cartas. Fecha tres dias de novembrio, Era de mille e CCC e quarenta e ocho annos.

terça-feira, 16 de outubro de 2007

FORAL DE ANGUEIRA

FUERO DE ANGUEIRA
AHN, Clero, Moreruela, C.3.554, núm. 1.
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 144, págs. 459-460.).
1257
Fuero concedido a la villa de Angueira por el abad Gutierre y su convento de Moreruela
In Christi nomine amen. Hec est carta perpetuitatis et perpetue firmitudinis quam ego dompnus Guteris dictus abbas de Morerola et conventus eiusdem domus facimus et statuimus cum hominibus et vassallis nostris qui sunt et morantur in villa nostra que dicitur Angueyra, et est in terra illa que dicitur Miranda. Cum presentibus qui ibi morantur et modo iam ibi sunt et futuris que venturi sunt et ibidem moraturi, facimus et statuimus tale pactum et tale forum eis damus et concedimus:
1.- Ut si quis ex eis omicidium fecerit pectet nobis X maravedis et componat cum inimicis suis prout melius potuerit.
2.- Si quis cum cultello vel cum aliis armis quibuscumque vicinum suum percusserit, si sanguis eo qui percutitur exierit, pectet nobis 1 maravedi pro in prima; si vero sanguis non exierit et vestimenta dirupta fuerint, similiter I maravedi nobis pectabit.
3.- Si iudices habuerint, tercia pars tocius calumpnia de fratribus erit et alia tercia illius qui conqueritur, et alia iudicibus detur.
4.- Omnis homo illius ville quicumque in bandum exierit vel venerit, I maravedi pectet, due partes fratribus dentur, et tercia iudicibus.
5.- Mulier vidua que ante annum nubserit, dabit nobis 1 marabedi et nubat quando voluerit.
6.- Si quis in vita sua hereditatem suam relinquerit, et in alio loco vel in alia villa morari volucrit vel vassallus alterius hominis vel alicuius militis fieri voluerit, non habeat potestatem vendendi hereditatem suam nisi prius dixerit fratribus ut emant eam; et si fratres noluerint vel non potuerint eam comparare, tune homo ille vendat tali homini qui forum faciat fratribus, et sit noster vassallus.
7.- Hanc legem et hunc forum habeant filii et filie quando pater et mater ab hoc seculo migraverint, ita ut sint semper nostri vassalli quandiu ibi habitaverint in hereditate nostra.
8.- De algaravitate vero dicimus quod quicumque homo vel mulier sine filio vet filia vel sine parente obierit, fratres de Morerola accipiant et habeant omnia bona sua mobilia et inmobilia.
9.- De manaria similiter dicimus quod si sine fine filiis et filiabus mortuus fuerit, fratres habeant et recipiant terciam partem omnium que habet mobilium et inmobilium. Et alia tercia pars detur ecclesie propter opus ipsius ecclesie.
10.- De rauso filiorum vel filiarum dicimus quicumque per rausum levaverit
filiam vicini sui vel vicine sue, pectet nobis I mr. et componat cum parentibus illius
mulieris que passa est iniuriam.
11.- De vineis quoque dicimus quod quicumque voluerint plantare vineam et facere in hereditate nostra, quartam partem habeant fratres de Morerola, et alias tres partes illi qui plantaverit.
12.- De decimis dicimus quod omnes decime fratribus dentur, tam de laboribus quam de peccoribus omnibus, et de illis quecumque creaverint et habuerint.
13.- De foris quod nobis debent facere, dicimus quod in festo Sancti Michaelis, quod est in mense Septembris, omnes nostri vasalli ville que dicitur Angueyra debent et tenentur nobis persolvere per singulos annos III solidos. De omnibus illis qui non sunt heredes, placuit nobis et ipsis quod persolvant fratribus XVIII denarios per singulos annos in festivitate Sancti Michaeli.
14.- De geris duas dent, unam ad secandum et alteram ad panem excutiendum. De carreris dicimus quia quocienscumque necesse fuerit faciant. De molendinis dicimus quod nullus ibi faciant molendinum, exceptis fratribus de Morerola.
15.- De duobus pelagis de Terroso dicimus quod nullus ibi piscari nec ibi scindere ligna vel arare; similiter dicimus de illis duobus pelagis qui sunt super domun cum sua facera ex utraque parte fluminis, quod nullus sit ausus piscari ibi nec ligna scindere vel arare. Similiter dicimus quod a prato quod fuit de dompno Tello usque ad terminum de Zarapicos nullus ingrediatur causa scindendi ligna aut arandi. Defensa de Ciragrillis que fuit de dompnus Tello sit de fratribus de Morerola. Similiter de defensa que est contra Alcanizas dicimus quod sit de Concilio.
16.- Omnis populator qui invenerit domum factam sine labore in secundo anno faciat forum suum, et si domun de novo fundaverit, per V annos non faciat forum.
17.- Similiter decimus quod omnis populator qui ibi populaverit sit incautatum corpus eius et quantum habet usque decem annos in XX mr. quos pectaberit fratribus de Morerola, si hereditatem dimiserit, et det nobis quantum forum neglexerit et perdat hereditatem in perpetuum.
18.- Dicimus et statuimus quod totum concilium serviat abbati, priori et cellarario maiore de Morerola, quocienscumque ad eos venerint, cum pane et vino et piscaminibus et carnibus et cum ceteris comestionibus que apud illos fuerint; similiter et dommo regi et maiorinis suis in comestionibus faciant.
19.- Mandamus etiam firmiter concedimus quod si aliquis homo vel mulier voluerint sepelire in monasterio nostro, in morte sua dent nobis, fratribus de Morerola, terciam partem de omnibus quecumque habuerint, tam inmobilibus quam mobilibus; quod si contigerit ut non velint se sepelire in monasterio nostro in Morerola et se voluerint sepelire in Angeyra, vel ubi voluerint, dent nobis mediam terciam.
20.- Similiter dicimus quod omnis vicinus quicumque supervenerit gratia commorandi, non habeat potestatem accipere possessiones aliorum qui sunt ibi commorantes et edificantes predictum locum, set laboret et dirumpat per saltus et nemora.
Nos eciam dompnus Guteris supradictus abbas de Morerola, de consensu tocius conventus, presentem cartam corroboramus, et ut maiore gaudeat firmitate, sigillo nostro eam fecimus communiri. Facta carta sub era M. CC. LXXXXV.

domingo, 14 de outubro de 2007

FORAL DE IFANES

FUERO DE IFANES

AHN, Clero, Moreruela, C. 3.551, núm. 10.
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 75, págs. 385-386).

1220, julio

El abad Pelayo y su convento de Moreruela conceden fuero a la villa de Ifanes, en tierra de Miranda
(Christus). In Christi nomine amen. Hec est carta perpetuitatis et perpetue firmitudinis quam ego Pelagius dictus abbatis de Morerola et conventus eiusdem domus facimus et statuimus cum hominibus et vassallis nostris que sunt et morantur in villa nostra quae dicitur Fanez, et est in terra illa quae dicitur Miranda. Cum presentibus qui ibi modo iam sunt et morant et futuris qui venturi sunt et ibidem moraturi, facimus et statuimus tali pactum et tali forum eis damus et concedimus,
1.- Ut si quis ex eis homicidium fecerit, pectet nobis X mr. et componat cum inimicis suis prout melius potuerit.
2.- Si quis vero cum cultello vel cum alia arma qualiscumque fuerit vicinum suum percusserit, si sanguis ex eo qui percutitur exierit, pectet nobis 1 mr. pro in prima. Si vero sanguis non exierit et vestimenta dirrupta fuerint, similiter I mr. nobis pectabit.
3.- Si iudices habuerint, tercia pars tocius calumpnie erit de fratribus et alia tercia illius qui conqueritur, et alia iudicibus itur.
4.- Omnis homo illius ville quicumque in bandum exierit vel venerit, I mr. pectet, due partes fratribus dentur et tercia iudicibus.
5.- Mulier vidua quae ante anuum nupserit, dabit nobis I mr. et nubat quandocumque voluerit.
6.- Si quis in vita sua hereditatem suam relinquerit et in alio loco vel in alia villa morari voluerit, vel vasallus alterius hominis vl alicuius militis fiere voluerit, non habeat potestatem vendendi hereditatem suam, nisi prius fratribus dixerit ut emat eam. Si fratres noluerint vel non potuerint eam comparare, tunc homo ille vendat tali homini qui forum totum fratribus faciat, et eat in pace.
7.- Hanc legem et hunc forum habeant filii et filie quando pater et mater ab hoc seculo migraverint. Ita ut sint semper nostri vassalli quandiu ibi habitaverint, id est, in hereditate nostra.
8.- De algaravitate vero dicimus quod quicumque homo vel mulier sine filio vel filia sine parente obierit. fratres de Morerola accipiant et habeant omnia bona sua mobilia et inmobilia.
9.- De manaria similiter dicimus quod si sine filiis et filiabus mortuus fuerit, fratres habeant et recipiant terciam partem omnium quae habet, mobilium et immobilium, et alia tercia pars detur ecclesie propter opus ipsius ecclesie.
10.- De rauso filiorum vel filiarum dicimus quod quicumque per rausum levaverit filiam vicini sui vel vicine sue, pectet nobisI mr. et componat cum parentibus illius mulieris quae passa est iniuriam.
11.- De vineis quoque dicimus quod quicumque voluerit plantare vineam et facere in hereditatem nostram, medietatem habeant fratres de Morerola et aliam medietatem ille qui plantaverit.
12.- De decimis dicimus quod omnes decime fratribus dentur, tam de laboribus quam de peccoribus omnibus, et de illis quecumque creaverint et habuerint.
13.- De foris quos nobis debent facere, dicimus quod in festo Sancti Michaelis, quod est in mense septembris, omnes nostri vassalli ville que dicitur Fanez debent et tenentur nobis persolvere per singulos annos III solidos et unam octavam ordei. De omnibus illius qui non sunt heredes, placuit nobis et ipsis quod persolvant fratribus XVIII dr. per singulos annos in festivitate Sancti Michaelis.
14.- De geris et de carreris, quando fuerint requisiti, tenentur nobis obedire et facere que eis mandaverimus.
I5.- Statuimus et dicimus quod totum concilium serviat regi et principi, quicumque fuerit, in villa nostra in comederia. Et abbati de Morerola quociens ad nos venerit cum pane et vino, lacte et butiro, et ceteris aliis que apud nos fuerint.
16.- Mandamus etiam et firmiter concedimus quod si aliquis homo vel mulier voluerit se sepelire in monasterio nostro, in morte sua dent nobis, fratribus de Morerola, terciam partem de omnibus quecumque habuerint, tam mobilius quam inmobilius; quod si contigerit ut non querat se sepelire in monasterio nostro, id est in Morerola, et se voluerit sepelire in Fanez, dent nobis mediam terciam.
Facta carta sub era M. CC. L. VII, mense iulio. Regnante rege Aldefonso in Legione et in Gallecia, Asturiis et Strematura. Testes huius res: dompnus Pelagius abbas de Morerola et totus conventus, et totum concilium de Fanex.

quinta-feira, 4 de outubro de 2007

OS FORAIS DO PLANALTO MIRANDÊS

FOROS

Foros, a palavra latina forum, da que deriva o termo 'foro', significava nos séculos IX y X 'direito', 'liberdade' ou 'privilégio', adquirindo desde o século XI também o significado de prestação ou tributo. O termo foro tem hoje diversas acepções, já que serve para referir-se tanto ao direito privado de uma pessoa, como ao direito privado singular daqueles territórios nos quais mantinham a sua vigência sistemas jurídicos tradicionais.

Sem embargo, desde a perspectiva da história medieval o termo foro equivale basicamente ao estatuto jurídico privilegiado de que gozavam determinados núcleos de povoamento. Estamos em presença dos foros municipais, os quais surgiram em estreita relação com o desenvolvimento do processo de repovoamento do Portugal medieval, o que explica que se tenham promulgado entre os séculos XII e XIII. Os seus concessionários eram, habitualmente, os reis, ainda que também pudessem outorgá-los os grandes senhores territoriais.

Desde o ponto de vista formal é preciso distinguir os foros breves dos extensos. Os primeiros apenas regulam uns quantos aspectos da vida local, no geral de forma assistemática e com uma linguagem elementar e pouco precisa. Dentro deste grupo cabe incluir as cartas de povoamento.

Os foros extensos, pelo contrário, tinham por norma recolher o direito vigente na localidade respectiva, sendo assim mais sistemáticos. Alguns foros serviram de modelo para a redacção dos estatutos das localidades vizinhas. Dessa forma se constituíram as denominadas famílias de foros. Os que alcançaram maior difusão na nossa região foram: os foros reais, os foros de León e os foros dos conventos de Moreruela e S. Martin da Castanheda.

Antes da existência de Portugal como território independente, já se promulgavam foros referentes a esta terra de Miranda desde o século X.

Desde o século XIII generalizou-se o costume de recolher por escrito o direito tradicional duma região ou de um reino. Surgiram assim os foros territoriais.

Nota: É mais usado o termo foral, que vem de foro – forum. Que me desculpem os mais entendidos, mas eu acho mais correcto foro. Os próprios espanhóis dizem fuero.

Não dizemos que é do foral pessoal, mas do foro pessoal.

Antes de publicar os forais do Planalto Mirandês, achei que seria útil esta explicação.

sexta-feira, 28 de setembro de 2007

AS SOPAS DA SEGADA - SENDIM

LAS SOPAS DE LA SEGADA - SENDIN

Este fui l momento mais lindo de la representacion.
Quando las ties chégan a casa cun ls restos de l'almuôrço de la segada, ls garoticos cúrren para las panelas i cómen las sopas que subrórun. Sabe-le a almendras.



Quien nun queda ancantado cun un retrato destes?
Mirai l que perdistes al nun benir a ber, mas inda bien que you guardei todo para poner eiqui.
Cuido que este retrato chega para esta mensage.

domingo, 23 de setembro de 2007

A SEGADA - SENDIM

LA SEGA - SENDIN

La sega antes era ua fiesta, era quando se recolhie l fruito de muitos dies de canseira. I antes, nun comer pan era passar fame i tener pan era tener fartura.
Serie anteressante screbir subre la sega, mas cuntar todo zde de ls trabalhos a las ferramiêntas, zde las cantias a ls usos. Mas nun ye desso que bamos a tratar hoije.
Tenemos que acabar l museu bibo que se fizo an Sendin i que quiero que eiqui quede cumo documento se nó, inda ban a dezir que nada se fizo.


La rapaza fizo bien de quando se porparaban las cousas para ir a lhebar las sopas

La fouce i ls dedales, l bardeiro, l grano i l saco...


Este quedou squecido, era l ferreiro, yá nun staba cun la roupa, mas tenie que l poner



sábado, 22 de setembro de 2007

A VIDA NO CAMPO - SENDIM

LA BIDA NE L CAMPO - SENDIN

Nun ye fácele la bida dua tie na lida de to ls dies. Tratar de la huorta, de ls filhos i muitas bezes inda ten que gobernar la casa.
La garotica que fizo esta representacion parece mesmo ua tie, naide diç que nun ye ua tie de berdade.
Mas la bida ye mesmo dura i lhougo de nuobas las garotas ajúdan las mais.
Hai por ende ls que to ls dies fálan de sploracion anfantil, mas muitas bezes nin sáben l que ye esso. Ajudar na lida de la casa ye ua birtude que las garotas de Sendin inda tenen.



Que tie tan linda i tan preacupada cun la bida

L arrolhador, l tenedor, l ranacalho....


L ferrador




sexta-feira, 21 de setembro de 2007

A AGRICULTURA HÁ 50 ANOS - SENDIM

LA LHABOURA HAI 50 ANHOS - SENDIN

Para bien antender i melhor quedar a saber l que este "post" quier mostrar, teneis que ber todos ls outros antes deste.
Nun era fácele poner ls retratos todos i cuido que ye melhor poner trés to ls dies.
Fui ua representacion mui linda i la sposiçon tamien.




L sitio de la lhaboura

La lhabradora junto de ls fruitos de l campo i de ls cestos

Stamos na bendímia, i por cierto la lhabradora stará a pensar que este anho nun ten ubas, nin para fazer un pipote. Mas pacência, tenemos que aceitar l que Dius mos dá.

L sitio de l ferrador

Manhana tenemos mais.....




quinta-feira, 20 de setembro de 2007

ETNOGRAFIA - SENDIM

ETNOGRAFIE - SENDIN

Ls traijes son lindos mas las caras inda mais. Se esto nun ye ua berdadeira liçon de stória, antón yá nun sei l que ye dar scuola.
Quien nun puode ir a ber ten eiqui ua pequenha amostra.


La filadeira


La panadeira

Quando la panadeira metie l pan ne l forno dezie esta ouraçon fazendo cruzes na boca de l forno:
Santa Bárbara te acrescente,
San Juan te fága bun pan,
Santa Marina te ponga sina.
Hai muitas mais ouraçones mas esta fui la que se me lhembrou agora.

L sitio de la panadeira




quarta-feira, 19 de setembro de 2007

CULTURA E TRADIÇÃO - SENDIM

CULTURA I TRADIÇON - SENDIN

Ls pastores siempre criórun oubeilhas ne l praino zde que porqui hai giente.
L lheite fazie falta i cumo nun habie outa forma de l guardar fazien queiso.




La tie que faç l queiso


L sitio de l queiso


L pastor

- Ah! Pastor, dás-me de la merenda?
- Yá nun se me lhembra...
Tengo uas forfalhicas nel surron.
Pa la tarde buônas son.

terça-feira, 18 de setembro de 2007

TRADIÇÕES - SENDIM

TRADIÇONES - SENDIN

Las tradiçones ténen que ser coincidas de ls mais nuôbos i para esso ten que se fazer rebibir l passado, nó solo por grácia ou por que queda bien, mas para que se déien cuônta que las nuôssas raízes cuntinuan a dar-nos bida.



L carpinteiro


L sitio de l carpinteiro


Las cousas de la tecedeira i de la filadeira


Manhana cuntinuamos a mostrar la marabilha que ls garoticos de Sendin fazírun.

segunda-feira, 17 de setembro de 2007

AS ARTES E OFÍCIOS - SENDIM

LAS ARTES I OUFICIOS - SENDIN

Todos ls dies pongo ua representaçion i dous sitios de la sposiçon.



La tecedeira



L sitio de l ferreiro



L sitio de l sapateiro
Manhana cuntinuamos, mas ls que podíren bengan a ber que bal la pena.






domingo, 16 de setembro de 2007

EXPOSIÇÃO DE ARTES E OFÍCIOS - SENDIM

SPOSIÇON DE LAS ARTES I OUFICIOS - SENDIN

Ampeçou hoije la sposiçon de las artes i ouficios de l praino na Casa de la Cultura de Sendin.

Onte fui la representaçion por ls garoticos i garoticas de las scuolas.
Ourganizou todo Anabela Preto Nobre, cun l apoio de la Junta de Freguesie i de muita giente de l pobo de Sendin, que amprestou las cousas.
Las mais de ls garoticos i garoticas fúrun ancansables.
An Sendin ye mesmo assi, todo se faç quando ye sentido i querido por todos.



La representaçon de l sapateiro
Fui ua cousa mui linda i bal la pena ir a ber la sposiçon.

Cumo hai muitos que nun puôden ir a ber, eiqui bos quédan ls retratos.



L sitio de l cesteiro
Nun ls pongo todos hoije, mas manhana hai mais.




Este ye l sitio de l pastor