quarta-feira, 31 de outubro de 2007

OS GORAZES - SENDIM

LS GRAZES

La feira dels grazes ye la feira d’anho an Sendin. Era ne l die 30 de Outubre, mas d’agora alantre passa a ser ne l último fin de semana de Outubre.

La feira
Quando l die stá buono ye ua de las maiores feira de l Praino. Bende-se de todo i cumo ye l fin de las colheitas nun fáltan cumpradores nin produtos de toda la naturaleza.

Ls produtos de la tierra – 1



Ls produtos de la tierra - 2
Ls lhabradores aprobéitan para cumprar las ferramientas que se gastórun i ls apetrexos nuobos que aparécen i l ban a fazer falta ou le ban a tornar l trabalho mais lebe.


Las ferramientas
Cumo stamos na raia cun Spanha, bénen muitos spanholes a cunprar tamien i nun fáltan roupas i çamarras para l ambierno.

Las roupas
Antes esta era ua feira de animales onde toda la giente del praino benie a cumprar ou a bender las burras i las mulas. Hoije y ela feira dels tratores e dels carros.



Ls tratores

sábado, 20 de outubro de 2007

REGRAS DE POVOAMENTO DE IFANES

REGLAS DE POBLACIÓN DE IFANES
AHN, Clero, Moreruela, C.3.556, núm. 8
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 199, págs. 525-526).
1310, noviembre, 3
El abad James de Moreruela y su convento dan la villa de Ifanes, para poblarla, a Per Esteban, Bartolomé Pérez y otros setenta pobladores, bajo determinadas reglas, que se expresan
Sepan quantos esta carta vieren commo nos frey James abbat de Moreruela e nos el convento dese mismo lugar damos a pobrar la nostra villa de Iffanes a vos Per Estevan e a Bortolamey Perez e a setaenta pobradores que moren personalmente en el lugar, o a mas se entenderemos que y puedan morar con conseyo de omes buenos, salvo la granja con sua cavada e con sua orta e con su plado e con el suelo que está ena vila, que fu de Pero Paez, e estas cosas retenemos para nos, e damosvola so tal condiçion e a tal fuero:
l.- Que seades nostros vasalos buenos e lealles e bien mandados, assi commo vasalos deven ser a sennor en todas las cosas que es de derecho e de costumbre en la tierra do vivimos.
2.- E por esto nos faredes tal fuero cada anno XII mr. de X dineros nuevos e hun vieyo por cada mr. de los dineros portogalenses, e los ses mr. nos daredes por el San Martino, e los otros ses por la Pascua de la Resureçion, e quantos ovierdes herdamientos e morardes en el lugar, que nos dedes senas galinas cada anno por el San Martino.
3.- E todas las vegadas que furmos al lugar, que nos ricibades commo a sennor con todas las cosas que oviernos mester nos e los que fueren con nosco.
4.- E que seades tenudos daqui a VI annos de la era desta carta de facer cada anno senas quartas de vinnas e senas cavadas de II.ª ochavas semenadura de çenteno cada anno, so pena de C. mr. cada anno de la moneda sobredicha.
5.- E se aqueçir que algun lexe el lugar, venda o de suas cosas u sus herdamientos a tal omne que nos faga el fuero e los nostros derechos e more personalmiente en el lugar. Et fago... tadat al conceyo, e selo non vender o no dier a tal ome, que finque el herdamiento a palacio...; e se en estos diez annos vinier demandar el herdamiento por sua persona para morarla por su cuerpo o por su herel, tenemos por bien que lo aya, tirando los nuevos primeros del herdamiento. E se pasaren los X annos que le non vienga demandar por sí o por su herel, finquen para el sennor para facer del sua volontat.
6.- Otro si selo quisier vender, que lo venda a tal ome que vos faga el fuero e sea vestro vasalo commo sobredicho es, nin sea clerigo nin cavalero nin fidalgo nin rica duena nin donçela nin ome de orden nin ome de Tras Muro nin ome que reconat fuero, mas sea tal ome que more personalmiente en el lugar, asi commo sobredicho es.
7.- Pero sy endiçia e... se a comprir, que se mande al sennor según fuero de Çamora.
8.- Otrosi los pleitos que ovieren en el lugar, que los julgen los del lugar, e quien se agraviar apele pora ante el frade que estuvier en el lugar por el sennor. E del frade... sennor.
9.- Otrosi que ninguno non sea osado de criar fiyo de rico ome nin de rica duena nin de ome fidalgo nin de ome por que pueda venir mal al lugar, e criandolo peche al sennor CC mr. e pierda el herdamiento.
E esto facemos por vos e por los vestros suçessores que an de venir. E nos abbat e convento sobredicho prometemos de non pasar contra esto que sobredicho es. E nos los vasalos sobredichos juramos e prometemos de non pasar contra lo que sobredicho es. E aquel que contra esto pasar que pierda el herdamiento. E que esto sea firme e non vienga en dulda, mandamos facer duas cartas en pergameno, anbas en hun tenor, e demos huna a los vasalos. E nos abbat e convento tenemos otra. E nos abbat sobredicho pusimos en anbas nostro sielo de çera colgado en testimonio de verdat. E nos convento, porque sielo proprio non avemos, otorgamos el sielo de nostro abbat ser puesto en estas cartas. Fecha tres dias de novembrio, Era de mille e CCC e quarenta e ocho annos.

terça-feira, 16 de outubro de 2007

FORAL DE ANGUEIRA

FUERO DE ANGUEIRA
AHN, Clero, Moreruela, C.3.554, núm. 1.
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 144, págs. 459-460.).
1257
Fuero concedido a la villa de Angueira por el abad Gutierre y su convento de Moreruela
In Christi nomine amen. Hec est carta perpetuitatis et perpetue firmitudinis quam ego dompnus Guteris dictus abbas de Morerola et conventus eiusdem domus facimus et statuimus cum hominibus et vassallis nostris qui sunt et morantur in villa nostra que dicitur Angueyra, et est in terra illa que dicitur Miranda. Cum presentibus qui ibi morantur et modo iam ibi sunt et futuris que venturi sunt et ibidem moraturi, facimus et statuimus tale pactum et tale forum eis damus et concedimus:
1.- Ut si quis ex eis omicidium fecerit pectet nobis X maravedis et componat cum inimicis suis prout melius potuerit.
2.- Si quis cum cultello vel cum aliis armis quibuscumque vicinum suum percusserit, si sanguis eo qui percutitur exierit, pectet nobis 1 maravedi pro in prima; si vero sanguis non exierit et vestimenta dirupta fuerint, similiter I maravedi nobis pectabit.
3.- Si iudices habuerint, tercia pars tocius calumpnia de fratribus erit et alia tercia illius qui conqueritur, et alia iudicibus detur.
4.- Omnis homo illius ville quicumque in bandum exierit vel venerit, I maravedi pectet, due partes fratribus dentur, et tercia iudicibus.
5.- Mulier vidua que ante annum nubserit, dabit nobis 1 marabedi et nubat quando voluerit.
6.- Si quis in vita sua hereditatem suam relinquerit, et in alio loco vel in alia villa morari volucrit vel vassallus alterius hominis vel alicuius militis fieri voluerit, non habeat potestatem vendendi hereditatem suam nisi prius dixerit fratribus ut emant eam; et si fratres noluerint vel non potuerint eam comparare, tune homo ille vendat tali homini qui forum faciat fratribus, et sit noster vassallus.
7.- Hanc legem et hunc forum habeant filii et filie quando pater et mater ab hoc seculo migraverint, ita ut sint semper nostri vassalli quandiu ibi habitaverint in hereditate nostra.
8.- De algaravitate vero dicimus quod quicumque homo vel mulier sine filio vet filia vel sine parente obierit, fratres de Morerola accipiant et habeant omnia bona sua mobilia et inmobilia.
9.- De manaria similiter dicimus quod si sine fine filiis et filiabus mortuus fuerit, fratres habeant et recipiant terciam partem omnium que habet mobilium et inmobilium. Et alia tercia pars detur ecclesie propter opus ipsius ecclesie.
10.- De rauso filiorum vel filiarum dicimus quicumque per rausum levaverit
filiam vicini sui vel vicine sue, pectet nobis I mr. et componat cum parentibus illius
mulieris que passa est iniuriam.
11.- De vineis quoque dicimus quod quicumque voluerint plantare vineam et facere in hereditate nostra, quartam partem habeant fratres de Morerola, et alias tres partes illi qui plantaverit.
12.- De decimis dicimus quod omnes decime fratribus dentur, tam de laboribus quam de peccoribus omnibus, et de illis quecumque creaverint et habuerint.
13.- De foris quod nobis debent facere, dicimus quod in festo Sancti Michaelis, quod est in mense Septembris, omnes nostri vasalli ville que dicitur Angueyra debent et tenentur nobis persolvere per singulos annos III solidos. De omnibus illis qui non sunt heredes, placuit nobis et ipsis quod persolvant fratribus XVIII denarios per singulos annos in festivitate Sancti Michaeli.
14.- De geris duas dent, unam ad secandum et alteram ad panem excutiendum. De carreris dicimus quia quocienscumque necesse fuerit faciant. De molendinis dicimus quod nullus ibi faciant molendinum, exceptis fratribus de Morerola.
15.- De duobus pelagis de Terroso dicimus quod nullus ibi piscari nec ibi scindere ligna vel arare; similiter dicimus de illis duobus pelagis qui sunt super domun cum sua facera ex utraque parte fluminis, quod nullus sit ausus piscari ibi nec ligna scindere vel arare. Similiter dicimus quod a prato quod fuit de dompno Tello usque ad terminum de Zarapicos nullus ingrediatur causa scindendi ligna aut arandi. Defensa de Ciragrillis que fuit de dompnus Tello sit de fratribus de Morerola. Similiter de defensa que est contra Alcanizas dicimus quod sit de Concilio.
16.- Omnis populator qui invenerit domum factam sine labore in secundo anno faciat forum suum, et si domun de novo fundaverit, per V annos non faciat forum.
17.- Similiter decimus quod omnis populator qui ibi populaverit sit incautatum corpus eius et quantum habet usque decem annos in XX mr. quos pectaberit fratribus de Morerola, si hereditatem dimiserit, et det nobis quantum forum neglexerit et perdat hereditatem in perpetuum.
18.- Dicimus et statuimus quod totum concilium serviat abbati, priori et cellarario maiore de Morerola, quocienscumque ad eos venerint, cum pane et vino et piscaminibus et carnibus et cum ceteris comestionibus que apud illos fuerint; similiter et dommo regi et maiorinis suis in comestionibus faciant.
19.- Mandamus etiam firmiter concedimus quod si aliquis homo vel mulier voluerint sepelire in monasterio nostro, in morte sua dent nobis, fratribus de Morerola, terciam partem de omnibus quecumque habuerint, tam inmobilibus quam mobilibus; quod si contigerit ut non velint se sepelire in monasterio nostro in Morerola et se voluerint sepelire in Angeyra, vel ubi voluerint, dent nobis mediam terciam.
20.- Similiter dicimus quod omnis vicinus quicumque supervenerit gratia commorandi, non habeat potestatem accipere possessiones aliorum qui sunt ibi commorantes et edificantes predictum locum, set laboret et dirumpat per saltus et nemora.
Nos eciam dompnus Guteris supradictus abbas de Morerola, de consensu tocius conventus, presentem cartam corroboramus, et ut maiore gaudeat firmitate, sigillo nostro eam fecimus communiri. Facta carta sub era M. CC. LXXXXV.

domingo, 14 de outubro de 2007

FORAL DE IFANES

FUERO DE IFANES

AHN, Clero, Moreruela, C. 3.551, núm. 10.
(Ed. Isabel Alfonso Antón, La colonización cisterciense en la meseta del Duero, doc. 75, págs. 385-386).

1220, julio

El abad Pelayo y su convento de Moreruela conceden fuero a la villa de Ifanes, en tierra de Miranda
(Christus). In Christi nomine amen. Hec est carta perpetuitatis et perpetue firmitudinis quam ego Pelagius dictus abbatis de Morerola et conventus eiusdem domus facimus et statuimus cum hominibus et vassallis nostris que sunt et morantur in villa nostra quae dicitur Fanez, et est in terra illa quae dicitur Miranda. Cum presentibus qui ibi modo iam sunt et morant et futuris qui venturi sunt et ibidem moraturi, facimus et statuimus tali pactum et tali forum eis damus et concedimus,
1.- Ut si quis ex eis homicidium fecerit, pectet nobis X mr. et componat cum inimicis suis prout melius potuerit.
2.- Si quis vero cum cultello vel cum alia arma qualiscumque fuerit vicinum suum percusserit, si sanguis ex eo qui percutitur exierit, pectet nobis 1 mr. pro in prima. Si vero sanguis non exierit et vestimenta dirrupta fuerint, similiter I mr. nobis pectabit.
3.- Si iudices habuerint, tercia pars tocius calumpnie erit de fratribus et alia tercia illius qui conqueritur, et alia iudicibus itur.
4.- Omnis homo illius ville quicumque in bandum exierit vel venerit, I mr. pectet, due partes fratribus dentur et tercia iudicibus.
5.- Mulier vidua quae ante anuum nupserit, dabit nobis I mr. et nubat quandocumque voluerit.
6.- Si quis in vita sua hereditatem suam relinquerit et in alio loco vel in alia villa morari voluerit, vel vasallus alterius hominis vl alicuius militis fiere voluerit, non habeat potestatem vendendi hereditatem suam, nisi prius fratribus dixerit ut emat eam. Si fratres noluerint vel non potuerint eam comparare, tunc homo ille vendat tali homini qui forum totum fratribus faciat, et eat in pace.
7.- Hanc legem et hunc forum habeant filii et filie quando pater et mater ab hoc seculo migraverint. Ita ut sint semper nostri vassalli quandiu ibi habitaverint, id est, in hereditate nostra.
8.- De algaravitate vero dicimus quod quicumque homo vel mulier sine filio vel filia sine parente obierit. fratres de Morerola accipiant et habeant omnia bona sua mobilia et inmobilia.
9.- De manaria similiter dicimus quod si sine filiis et filiabus mortuus fuerit, fratres habeant et recipiant terciam partem omnium quae habet, mobilium et immobilium, et alia tercia pars detur ecclesie propter opus ipsius ecclesie.
10.- De rauso filiorum vel filiarum dicimus quod quicumque per rausum levaverit filiam vicini sui vel vicine sue, pectet nobisI mr. et componat cum parentibus illius mulieris quae passa est iniuriam.
11.- De vineis quoque dicimus quod quicumque voluerit plantare vineam et facere in hereditatem nostram, medietatem habeant fratres de Morerola et aliam medietatem ille qui plantaverit.
12.- De decimis dicimus quod omnes decime fratribus dentur, tam de laboribus quam de peccoribus omnibus, et de illis quecumque creaverint et habuerint.
13.- De foris quos nobis debent facere, dicimus quod in festo Sancti Michaelis, quod est in mense septembris, omnes nostri vassalli ville que dicitur Fanez debent et tenentur nobis persolvere per singulos annos III solidos et unam octavam ordei. De omnibus illius qui non sunt heredes, placuit nobis et ipsis quod persolvant fratribus XVIII dr. per singulos annos in festivitate Sancti Michaelis.
14.- De geris et de carreris, quando fuerint requisiti, tenentur nobis obedire et facere que eis mandaverimus.
I5.- Statuimus et dicimus quod totum concilium serviat regi et principi, quicumque fuerit, in villa nostra in comederia. Et abbati de Morerola quociens ad nos venerit cum pane et vino, lacte et butiro, et ceteris aliis que apud nos fuerint.
16.- Mandamus etiam et firmiter concedimus quod si aliquis homo vel mulier voluerit se sepelire in monasterio nostro, in morte sua dent nobis, fratribus de Morerola, terciam partem de omnibus quecumque habuerint, tam mobilius quam inmobilius; quod si contigerit ut non querat se sepelire in monasterio nostro, id est in Morerola, et se voluerit sepelire in Fanez, dent nobis mediam terciam.
Facta carta sub era M. CC. L. VII, mense iulio. Regnante rege Aldefonso in Legione et in Gallecia, Asturiis et Strematura. Testes huius res: dompnus Pelagius abbas de Morerola et totus conventus, et totum concilium de Fanex.

quinta-feira, 4 de outubro de 2007

OS FORAIS DO PLANALTO MIRANDÊS

FOROS

Foros, a palavra latina forum, da que deriva o termo 'foro', significava nos séculos IX y X 'direito', 'liberdade' ou 'privilégio', adquirindo desde o século XI também o significado de prestação ou tributo. O termo foro tem hoje diversas acepções, já que serve para referir-se tanto ao direito privado de uma pessoa, como ao direito privado singular daqueles territórios nos quais mantinham a sua vigência sistemas jurídicos tradicionais.

Sem embargo, desde a perspectiva da história medieval o termo foro equivale basicamente ao estatuto jurídico privilegiado de que gozavam determinados núcleos de povoamento. Estamos em presença dos foros municipais, os quais surgiram em estreita relação com o desenvolvimento do processo de repovoamento do Portugal medieval, o que explica que se tenham promulgado entre os séculos XII e XIII. Os seus concessionários eram, habitualmente, os reis, ainda que também pudessem outorgá-los os grandes senhores territoriais.

Desde o ponto de vista formal é preciso distinguir os foros breves dos extensos. Os primeiros apenas regulam uns quantos aspectos da vida local, no geral de forma assistemática e com uma linguagem elementar e pouco precisa. Dentro deste grupo cabe incluir as cartas de povoamento.

Os foros extensos, pelo contrário, tinham por norma recolher o direito vigente na localidade respectiva, sendo assim mais sistemáticos. Alguns foros serviram de modelo para a redacção dos estatutos das localidades vizinhas. Dessa forma se constituíram as denominadas famílias de foros. Os que alcançaram maior difusão na nossa região foram: os foros reais, os foros de León e os foros dos conventos de Moreruela e S. Martin da Castanheda.

Antes da existência de Portugal como território independente, já se promulgavam foros referentes a esta terra de Miranda desde o século X.

Desde o século XIII generalizou-se o costume de recolher por escrito o direito tradicional duma região ou de um reino. Surgiram assim os foros territoriais.

Nota: É mais usado o termo foral, que vem de foro – forum. Que me desculpem os mais entendidos, mas eu acho mais correcto foro. Os próprios espanhóis dizem fuero.

Não dizemos que é do foral pessoal, mas do foro pessoal.

Antes de publicar os forais do Planalto Mirandês, achei que seria útil esta explicação.