terça-feira, 4 de novembro de 2008

O BOIEIRO

L BOIEIRO


D’atrás habie na maiorie de las casas de l Praino, un moço que iba mais bezes que ls outros, cun las baças pal cerrado ou cun l tagalho d’oubeilhas, era l boieiro. Mas ne l tiempo de cebar ls recos, a las bezes mandában-lo a yerbas para l cochino, puls prados i puls caminos, cun ua faca bielha i ua cesta. Habie que cebar l reco para que fusse al talho, quier dezir, para que chegasse a la matancia que era ne l més de Dezembre. Habie quien matasse ne l més de Nobembre, mas ne l giral era an Dezembre. Cumo l santo que guarda ls animales de côrte i ls de l campo, ye San Sabastian, an Sendin, al passar por la capielha del, costumbrában cantar ua curtia ouraçon que you bou a screbir tal qual la screbiu l Pe. Mourinho, an Sendinés:

Sã Sabastiã!..
Dá-me del pâ!..
You bâo a eirbas
Pal tâo cutchinôikho
Apúis ã l matando,
Dás-me del rabôikho.

Sem comentários: